Conte Sambori de JULIA

LA MAGIA EIXISTEIX

 

Hi havia una vegada, en un poble  perdut en la muntanya un  matrimoni en dos fills molt  pobres, que no tenien per menjar  i  sempre estaven malalts. La mare es deia Rosa, amb els ulls blaus, amb el pel ros com la seua filla Rosella. Al  pare que li deien Pepe tenia el pel obscur com el seu fill  Paco, tots dos tenien els ulls negres.

Un dia de matinada, la xiqueta Rosella es va despertar perquè va sentir un soroll. Era el seu pare  que anava a portar a sa mare al metge perquè feia moltes dies que menjava molt poquet. Rosella estava molt trista i va anar a despertar al seu germà per anar a buscar menjar. El  germà es va alçar de seguida i van anar a la muntanya. Estaven buscant i van veure un conill molt bonic, estava atrapat i  ells dos el van salvar. El conill molt agraït, es va dir que el seguiren per a donar-los  una cosa  molt màgica i es va donar unes llavors  màgiques que ells van plantar quan van tornar a casa. A la nit van tornar els pares i Rosella i el germà es van donar compte del que els havia passat i el pare va dir que no feren cas que la màgia no existeix i els xiquets se’n van anar a dormir tristos.
           A l’endemà, als primers rajos de sol, van baixar al seu hort i les llavors plantades s’havien convertit en unes plantes molt altes i  boniques. Aleshores van anar corrent a dir-ho als seus pares i quan aquests ho van veure  es van ficar molt contents perquè hi havien fruites i verdures com la tomaca, el pimentó, la albergínia, la Carlota, alficossos, peres, pomes, melons i taronges.

Estaven molt contens ja que mi més passarien fam, ni caurien malalts. Van fer un gran dinar; primer van menjar una carabassa  a l'ast , desprès un pimentó farcit i desprès un meló pelat, i per tant el conte ja s’ha acabat.